Segon dia de Desglaç

A MOS BESCANTADORS

Amadíssims enemics,
Si algun me’n vol ser encara
Guardians del meu honor,
Mirall de les meves taques,
Herbejdors de mon camp,
Traie-me’n les herbes males,
Traieu-ne espines i tot
Jo us daré foc per cremar-les.
Si flors hi arribo a collir
Les guardaré per vosaltres.
Lo bé que m’heu fet és gran;
De genolls a vostres plantes
Jo us ne dono grans mercès;
Déu vos ne done la paga.

Jacint Verdaguer (1945-1902)

Des d’el mateix dia en que naixem ens creem els nostres propis enemics. Suposo que el metge que ens estira per sortir del ventre de la nostra mare i ens dona palmetes al cul deu ser el primer enemic d’una llarga llista. Molts dels enemics ni tant sols tenen rostre, per l’impossibilitat de saber a tota aquella gent que pel motiu que sigui ens té com a enemics seu. En tot cas, i per sort, molts d’aquests enemics acaben convertint-se per art de màgia en amics, molts d’ells fins i tot en fraternals amics. Com és la vida Víctor Francos......
En aquest poema El gan Jacint Verdaguer dona gràcies als seus enemics perquè li han aportat més que no pas al contrari, i és que és ben cert allò que per motivar-nos no hi ha res millor que pensar en els que no et volen bo. En tot cas, curiosa i sobretot intel·ligent manera de tractar a tots aquells que considerem enemics.