15 enero 2009

28 años y un día, sígueme....

Dicen que los sentimientos han de manifestarse sin vergüenza, de manera directa y con la mirada clavada en la persona que amamos. Cuando la timidez bloquea la expresión, nos queda la música de otros. Te quiero



Me enamoré de ti

Y qué importa si me salgo

Me divierto si te pienso

y te pienso sin pensarlo.

Sé que debo seguir

los fantasmas del pasado

se rindieron ante el beso

que plantaste en mi descargo.

Y vienes hoy por mi

como un huracán sincero

desvistiéndome en la vida

y comiéndome por dentro.

Ahora puedo sentir

que tú sientes lo que siento

cuerpo a cuerpo entrelazados

desgastamos el momento.

Sígueme

te daré mi corazón

no lo mates por favor

y deja que sueñe

seguiré la señal que tú me das

como el río cuando va y con su corriente.

Y lejos ya de ti

Nunca pienses que te olvido

En la maleta del alma

yo te llevaré conmigo.

Y sepas que mi amor

Nunca pasa de puntillas

El espíritu que encierras

Lo desnudaré sin prisas.

Sígueme

te daré mi corazón

no lo mates por favor

y deja que sueñe

seguiré la señal que tú me das

como el río cuando va con su corriente.

En la orilla de tus sueños

yo te planto mi universo y sígueme.

Sígueme

te daré mi corazón

no lo mates por favor

y deja que sueñe

seguiré la señal que tú me das

como el río cuando va y con su corriente.

Y seguiré contigo sin pensar

Y seguiré contigo hasta el final

Y seguiré contigo amor…

Sígueme, te daré mi corazón

Sígueme…

Me enamoré de ti

Y qué importa si me salgo

Me divierto si te piensoy te pienso sin pensarlo

22 junio 2008

Setmana Cultural Murciana a Mataró

He arribat a casa després de dinar amb els amics de l'entitat murciana a Mataró Virgen de las Maravillas. Allà hem compartit xerrada amb amics com el Domingo, president de l'entitat, Ana Barrera, Ciller y Antonio(EPMA),... M'ha agradat tancar la setmana laboral amb amics propers parlant de la ciutat, la cultura, la política, l'activitat esportiva,...
127 Murcians omplien una sala plena de satisfacció per les activitats portades a terme a la setmana cultural de l'entitat. Felicitats Dmingo, tot i que ens allunyem una mica per la meva desvinculació de la Diputació, espero poder-te ajudar sempre en la tasca de fer de l' entitat que presideixes una entitat exemplar vers al barri de cerdanyola, la ciutat de Mataró i les institucions. Felicitats!!!





Y ara España-Itàlia, Uffff, nervis però sobretot bon fútbol sius plau.

PODEMOS!!!!!!



10 junio 2008

You never walk alone



Avui si, sius plau.
Avui si jugarem al fútbol.
Avui si ho farem com un equip.
Avui si obrirem el camp, jugarem al primer cop i farem ocasions de gol.
Avui el 9 de la "roja" marcarà, SEGUR!!!

03 junio 2008

Libertad para criticar, libertad para apoyar


La falta de memoria es uno de los peores males que puede sufrir una persona. No en vano el Alzheimer es de las enfermendades que más pánico nos produce, y que con más fuerza hay que afrontar, tanto por el afectado como por su entorno, o entorn, igual da. No recordar tus errores (actividad necesaria para que no se nos asocien egoismos, egocentrismos,...), es falta de memoria o exceso de memoria selectiva, claro. Que lástima estar en buen lugar en un mal momento, "cachis", ya hay que tener mala suerte. Criticar a una persona que va a asumir unas responsabilidades que a su vez le atribuye un gobierno en la figura de su alcalde elegido democráticamente por el pueblo es respetable, claro. Lo que pasa es que cuando la crítica en cuestión es resentida y por despecho, pues puede perder valor. Creo que cuando aceptas trabajar en el maravilloso mundo de la política, firmas un papelito donde aceptas renunciar a algún derecho fundamental (y me parece que eso está prohibido, lo de renunciar a derechos ,vamos) pues a mi o se me pasó, o se traspapeló,... vamos que no lo firmé. Y hombre eso de que te llamen palmero (me doy por aludido, claro, en tanto que militante de JSC), o xusquero, o intransigente en la crítica,...pues como que la primera vez lo respetas, la segunda lo digieres y la tercera te duele por falso.

Ahora resulta que cuando la agrupación de un Partido, o los responsables de un Gobierno, o las dos cosas a la vez le dan responsabilidades a la gente joven cometen no menos que actos de falta de responsabilidad. Ahora algunas "beatiful mind's" que durante años han negado el apoyo de los jóvenes a las fuerzas de izquierda, aceptan ese apoyo social pero creen que el joven no está preparado para asumir responsabilidades. Con que usted, joven, no representa a ninguno de mis amiguitos, jejeje, además no tiene experiencia para acometer dichas responsabilidades, jejeje. Rusultado, asciende en su trabajo por seguidismo. Silogismos simples para mentes simples.
Felicidades Charly, felicidades Alcalde por la valentía en la asunción de responsabilidades y por la confianza en otras formas de hacer las cosas. Al fin y al cabo las críticas no son personalistas sinó de debate ideológico, no hay problema. Ahora vienen cuatro Congresos en el PSC (PSOE, PSC, PSC-Maresme y PSC-Mataró) ponencias enmiendas,... por cierto, las voces críticas no han participado demasiado en la elavoración de enmiendas para el Congreso del PSC, si todos nos ponemos las pilas hacer un partido más cercano y accesible será posible, pero hay que trabajar un pelín más, ánimo.

Sí, yo soy de esos que no tragan con los vientos que vienen de las montañas más vetustas de nuestra compleja sociedad. Si hablamos de la gestión hablamos sin tapujos, pero de la gestión de todos/as, presentes y pasados y si hablamos de hábitos o costumbres personales pues las ponemos todas encima de la mesa, no? porque sinó la traidora memoria nos conducirá a dolorosos mordiscos de lengua.
Libres para criticar y libres para dar apoyos.




Déjame vivir
Libre
Como las palomas
Que anidan en mi ventana
Mi compañía
Cada vez que tú te vas.

Déjame vivir
Libre
Libre como el aire
Me enseñaste a volar
Y ahora
Me cortas las alas.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire

Déjame vivir
Libre
Pero a mi manera
Y volver a respirar
De ese aire
Que me vuelve a la vida
Pero a mi manera.

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Pero a tu manera

Y volver a ser yo mismo
Y que tú vuelvas a ser tú
Libre
Libre como el aire.

22 noviembre 2007

Segon dia de Desglaç

A MOS BESCANTADORS
Amadíssims enemics,
Si algun me’n vol ser encara
Guardians del meu honor,
Mirall de les meves taques,
Herbejdors de mon camp,
Traie-me’n les herbes males,
Traieu-ne espines i tot
Jo us daré foc per cremar-les.
Si flors hi arribo a collir
Les guardaré per vosaltres.
Lo bé que m’heu fet és gran;
De genolls a vostres plantes
Jo us ne dono grans mercès;
Déu vos ne done la paga.

Jacint Verdaguer (1945-1902)

Des d’el mateix dia en que naixem ens creem els nostres propis enemics. Suposo que el metge que ens estira per sortir del ventre de la nostra mare i ens dona palmetes al cul deu ser el primer enemic d’una llarga llista. Molts dels enemics ni tant sols tenen rostre, per l’impossibilitat de saber a tota aquella gent que pel motiu que sigui ens té com a enemics seu. En tot cas, i per sort, molts d’aquests enemics acaben convertint-se per art de màgia en amics, molts d’ells fins i tot en fraternals amics. Com és la vida Víctor Francos......
En aquest poema El gan Jacint Verdaguer dona gràcies als seus enemics perquè li han aportat més que no pas al contrari, i és que és ben cert allò que per motivar-nos no hi ha res millor que pensar en els que no et volen bo. En tot cas, curiosa i sobretot intel·ligent manera de tractar a tots aquells que considerem enemics.

21 noviembre 2007

12 dies de Desglaç

Desglaç: Fosa de la neu, del glaç, quan la temperatura s'eleva per damunt del punt de congelació.
Amb aquest títol el Taller de músics i Discmendi van coproduir l’any 2005 un fabulós recull de poemes de llengua catalana. Poetes com Verdaguer, Gabriel Ferrater, Josep Piera, Sebastià Alzamora, Narcís Comadira, Gil de Biedma, Valentí Gómez, Joan Margarit, Joan Barceló, Joan Brossa, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses posen la lletra a la fenomenal veu de Miguel Poveda. Els propers dotce posts del meu blogg recullen aquests poemes fantàstics.
Per començar, Joan Brossa.
El poema que a continuació llegim data del 20 de Novembre de 1975, dia de la mort del dictador Francisco Franco. Crec que les diferents fotografies als diaris d’ahir ens obliguen a no entendre com quelcom residual les manifestacions pro-feixistes arreu de l’Estat espanyol. Mentre ens quedi un alè de vida, lluitarem contra l’opressió i les dictadures.


Havies d'haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t'havia d'haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t'esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d'Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Joan Brossa, 20 de novembre de 1975


07 septiembre 2007

Arribo a casa sorprès

Arribo a casa una mica tard. El dia ha estat profitós.
Arribo a casa a les 21.45. Vinc de la inauguració de l’exposició fotogràfica “Rètols antics dels carrers de Ceuta. M’ha vingut a la ment el meu alcalde, Juan Antoni Baron (algun dia escriuré un noms i cognoms de com he viscut la política al seu costat, de com van ser els meus inicis treballant al seu costat quan ell era Primer secretari del PSC i jo un noi de 19-20 anys al capdavant de la JSC a Mataró. He après molt d’ell). La Ceramista Carmen Navío n’és l’autora. M’ha sorprès.
Arribo a casa a les i consulto el correu electrònic. Veig les fotos que vaig fer l’altre dia a la inauguració de l’exposició de de l’escultor mataroní Francisco Cabanillas* . Francisco Cabanillas va néixer a Montilla, província de Córdoba el 15 d’agost de 1950. Arribà a Mataró molt jove on va desenvolupar el seu ofici, marmolista. Sempre va ser una persona inquieta, fruit d’això ingressa a l’acadèmia Jordi Arenes, on inicia la seva relació amb la pintura. És al mateix centre on és animat a esculpir, donat el seu ofici de marmolista. Francisco ha exposat 10 anys seguits al Sant Lluch. L’exposició estava organitzada per EPMA (Equips Parroquials Maria Auxiliadora) una entitat mataronina presidida per l’amic President: Ildefonso Marmol Notario. M’ha sorprès. Això demostra que a EPMA hi ha un compromís adquirit amb les seves activitats culturals i solidàries, que poc a poc s’aniran consolidant amb l’ambició dels seus membres de ser un important referent de dinamització al barri i al conjunt de la ciutat. Sempre volent anar més enllà i amb vocació de ser un element més del teixit social del barri. Felicitats EPMA i Felicitats Ildefonso m’heu sorprès. M’agrada molt la intervenció que en Charly fa a l’acte com a representant de l’Ajuntament,. L’Ana i la Mamen també assisteixen.
Arribo a casa i escric, i recordo que el Paco Aranda no m’ha parlat ve del llibre “L'Església del mar”, i la veritat és que a mi m’està agradant molt. En tot cas he pogut veure’l. A ell i al Víctor Francos. M’agrada molt parlar amb ells, es nota que porten anys a la política. Dos bons advocats, grans polítics i excel·lents persones.
Arribo a casa, tinc la sort de poder arribar, cada nit al món, hi ha massa gent que no arriba a casa.





*