Sort que demà és divendres.

Quin dia més complicat. Problemes a la feina, poc temps per acabar tot allò que hem falta per acabar,… malestar en general. Sort que demà és divendres, o no. Aquest cap de setmana tinc Conferència Nacional del PSC a Barcelona. Una altre vegada tot el cap de setmana fora de casa i ja van uns quants de seguits. Sort que anem una bona colla de companys de Mataró sinó seria infumable. Definitivament avui no estic de bon humor. Tot ho veig fosc, sense sortida, però que carai, demà és divendres. I segur que trobo una estoneta per fer-la petar amb en Lianes, l’Óscar, en Charly, en Ferran, la Sara,… He quedat per fer un cafè amb l’Eulàlia perquè m’expliqui com li va per Madrid al Ministeri. Després soparé amb l’Alba (la més guapa de totes)xerrarem una bona estona. Sort de tota aquesta gent que un té a prop, sinó alguns dies serien realment horrorosos. Així que, sense més, fins demà, que, si no vaig errat, és divendres. Sort que demà és divendres…….
PD: Si teniu una estona llegiu a capgròs aquesta noticícia, està relacionada amb el que comentava sobre les polítiques de la dreta i l'esquerra vers l'immigració

Mateixos drets, mateixes obligacions

Foto: acte a les fires joves del 2004 organitzat per JSC-Mataró. Un servidor i el Mohamed Chaib, diputat al parlament de Catalunya.

M’agradaria plantejar-vos algunes reflexions al voltant d’un dels temes cabdals que tots tenim a la nostra agenda: la immigració. Molts polítics analitzen l’immigració com a problema, a mi m’agrada tractar-ho com a fenomen social, perquè al cap i a la fi, el que fa l’immigració dintre d’un país, una nació o un petit poble és canviar l’estructura social d’un conjunt de persones.
A la nostra ciutat aquest fenomen cada cop és més emergent, i seriem hipòcrites si no diguéssim que genera problemes (d’aquí que molta gent ho analitzi com a problema) en les relacions ciutadanes. Es creen tota una sèrie de fal·làcies al voltant del fenomen migrati molt difícils de contrarestar amb arguments no només polítics, sinó simplement de sensatesa. Insensat és dir que l’Ajuntament dona privilegis als immigrants, en places d’escola o pisos d’HPO, insensat és dir que venen a treure’ns al treball o a delinquir als nostres carrers.
Penso que el discurs de la JSC i del PSC en aquest tema és molt clar i directe “MATEIXOS DRETS MATEIXES OBLIGACIONS” vers tots els ciutadans.
Les solucions ens les portarà el pas del temps, la normalització i l’arraigament que es produirà en els nouvinguts de la mateixa manera que es va produir en altres moviments migratoris esdevinguts a Catalunya, però també la mediació social, la pedagogia política de tots aquells que creuen en la convivència i no en la crispació social. De ben segur, quan els acords internacionals permetin a les diferents comunitats extragueres residents a Catalunya votar a les eleccions, més d’un polític que pensa i diu allò de “los socialistes són los amigos de los moros” o “los moros vienen pagados por el ayuntamiento”, o “el ayuntamiento les da pisos gratis, colegio gratis”,…. ,paraules que imputo directament als dirigents del PP i alguna plataforma feixista, callarà per sempre i començarà a parlar d’integració social.
Els dos models d’afrontar el fenomen migratori ha quedat clarament palès aquests dies a França: la dreta imposant el toc de queda i l’esquerra parlant de mediació, integració, reforçament del paper en aquests barris de l’assistència social. I es que dreta i esquerra tenen maneres radicalment oposades de solucionar els problemes socials.
Tot i això haig de reconèixer que no és de tan fàcil solució. La diferència religiosa i cultural, les dinàmiques de les diferents comunitats posen balles molt altes difícils de saltar. Parlar de que en un futur els fills dels ara nouvinguts parlaran català i ballaran sardanes no contenta a aquells que conviuen dia a dia amb aquest fenomen.
Els ciutadans ens demanen respostes i acció vers a aquesta nova realitat social, respostes que arribaran des d' els sectors més progressistes de la nostra societat, respostes que arribaran, com tot en política, a través del diàleg i la pedagogia dels nostres actuals governants.
Perquè Catalunya, entre moltes altres coses, és pluriculturalitat.

Más bloguers

Ferran Asencio. Ahí lo tenéis, un nuevo bloguer, joven y socialista. Que difícil es definir al amigo y compañero Ferran.
De Ferran tengo innumerables anécdotas y vivencias, congresos, conferencias, campañas electorales,… Ferran es de aquellos que no te dejan indiferente, por su manera de entender la política en particular y la vida en general. Junto con Carlos Fernández, Eulalia Mas, Jordi Palacios, Sara González, Diana López, Javier Naya,…pertenece a una generación política que ha marcado un antes y un después en la agrupación local de Mataró. Por su trabajo y su buen hacer se ha ganado de sobras mi reconocimiento y el de muchos otros compañeros de las Juventudes Socialistas de Cataluña.

Manuela, una gran dona

Avui m’agradaria parlar-vos d’una de les grans dones que tenim al PSC. Parlem de Manuela de Madre.
La Manuela fou Nada a Huelva (Andalusia) el 6 d'octubre de 1954. Resideix a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). Ha cursat estudis de delineació.
Regidora de Serveis Socials (1979-1991) i alcaldessa (1991-2002) de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Diputada al Congrés (1984-1987).
La Manuela ha estat una de les portaveus del Parlament de Catalunya al Congrés del diputats de Madrid en l’exposició de l’Estatut. La seva primera intervenció en aquell ple fou memorable, d’aquelles intervencions que li fan posar a la meva mare la pell de gallina. A casa tots sentin una profunda admiració per la Manuela. Els meus pares van sortir de la seva terra molt joves per provar sort a Catalunya, i segons diuen la van trobar. La meva mare, concretament, és d’un poble molt petit de Sevilla (El Álamo) el qual visitem rigorosament una o dues vegades a l’any. Quan estic allà amb ella veig als seus ulls l’enyorança y la profunda alegria que li suposa tornar a la seva terra. És, com la Manuela, una gran dona. Ella també diu que ningú la tornarà a fer fora de la que avui són les seves terres: Catalunya i Espanya, Espanya i Catalunya, i les paraules de la Manuela al congrés realment la van emocionar.
Vaig tenir la sert de conèixer-la l'any passat durant el decurs de la campanya electoral pel referèndum europeu. Realment és una persona propera, molt compromessa amb l'ideari socialista, en definitiva, un d'aquells polítics que confirma que no tots els polítics són iguals.

"Por fin es Lunes"

Fin de semana agitado. Vamos por partes:
-Viernes tarde noche: Genial acto en Pineda a cargo de JSC Maresme sobre el Estatut. Dani Fernández y Consol Prados como ponentes. El acto fue de esos que te marcan a lo largo de tu participación en una organización como las Juventudes Socialistas. Te marca porque escuchar hablar a Dani Fernández del Estatut te hace reflexionar y pensar en muchas cosas, piensas en las relaciones PSC- PSOE, en el marco político en el que nos intenta situar el PP, en la extraordinaria necesidad que representa el Estatut para Cataluña,… I después cena. Una cena al lado de un tipo como Dani te da la gran oportunidad de preguntar aquellas cosas que en un acto como el que nos precedía no era lo más “políticamente correcto”, hablamos del futuro de las JSC, recordamos alguna noche de la pasada feria de abril en BCN donde fuimos presentados,..
Sábado: por la mañana asistencia a unas jornadas de vivienda organizadas por el PSC. Allí se analizaron todos los problemas que surgen del problema que para nuestra sociedad supone acceder a una vivienda digna. Arcadi Vilert, regidor de urbanismo del Ayuntamiento de Mataró fue el ponente acompañada por nuestro primer Secretario, Ramón Bassas y por el alcalde Juan Antoni Baron. Tres primeras espadas que reflejan lo importante que es para nuestro partido trabajar soluciones para mejorar el acceso a la vivienda.
Por la tarde Asamblea extraordinaria de Federación para rehacer la ejecutiva. Una asamblea en la que nos acompañó Víctor Francos, Primer Secretario de las Juventudes Socialistas de Cataluña.
Domingo: visita fugaz a la escuela de formación organizada por los compañeros de las JSC de Hospitalet. Reencuentro con viejos amigos que hacía un tiempo que no veía David Quiros, Manolo Brinquis,… Por la tarde, por fin, deporte nacional (siesta con pijama) y repaso de la semana con la mujer más guapa del mundo Alba, mi pareja. Más todavía mi amiga, que en los tiempos que corren eso de pareja y amiga se lleva bastante. Pareja porque un día se lo pedí y me dijo que sí, amiga por todo demás. Amiga porque no encontraré a nadie que aguante lo que Alba aguanta de mi, mis pocas horas a su lado, mis dolores de cabeza, mi trabajo, mis neuras,… en definitiva una gran mujer y una gran persona.

Preparant jornades d'habitatge

Primer dia de blocaire.

Al PSC-Mataró estem preparant unes jornades d'habitatge per demà al matí. La Montse López, en Marc de San Pedro, l'Antonio Gonzàlez i el mateix Arcadi Vilert (algun dia us parla´re d'ell, una gran persona i un millor polític del que la gent creu), han estat treballant de valent per tal d'explicar als nostres companys de partit quins són els problemes, les solucions i els recursos per pal·liar el problema de l'habitatge. Un tema que m'apassiona. Habitatge d'HPO, borses de lloguer, ajuts per pagar els lloguers, ajuts per que els propietaris rehabilitin els seus habitatges i els lloguin a través d'aquestes borses a un preu més assequible,... tots aquests, temes que tractarem demà a partir de les 10.00 a la biblioteca Pompeu Fabra.

El nou Pla d'Habitatge aprovat aquesta setmana a l'Ajuntament de Mataró ens posa en un marc polític ideal per tal de explicar en que consisteixen les futures mesures per pal·liar el problema de l'habitatge a la nostra ciutat.(veure art. a web PSC).

Més coses: Aquest cap de setmana es presenta atapaït. Aquesta tarda xerrada i sopar amb en Dani Fernández (portaveu del grup socialista català al Congrés dels diputats a Madrid, un crac), demà al matí les jornades d'habitatge i a la tarda Assemblea de la federació de JSC per fer alguns retocs a l'executiva encapçalada per en Carles Fernández. Dilluns us explico com ha anat...

Ja estic aquí

Per fi m'he decidit.
El meu nom és Francesc Xavier Gomar però tothom hem diu Xesco. Milito al PSC i a la joventut Socialista de Mataró, organització de la qual sóc el representat a la meva ciutat.
La veritat és que m'ha costat una mica introduir-me en el món blocaire però gràcies als ànims dels meus companys de les Joventuts Socialistes m'he decidit. Comentar l'actualitat política de la meva ciutat, mostrar algunes fotos que poden ser interessants,... són algunes de les motivacions que m'han portat a crear el meu bloc. Hi ha molt a dir i a explicar en aquest nou món emergent que és internet.