Molt Honarable José Montilla...!!!

La Comissió Executiva del PSC demana per unanimitat a José Montilla que sigui el proper candidat socialista a la presidència de la Generalitat.

I Montilla pot arrivar a ser president de la Generalitat per diversos motius:

· La candidatura de Montilla es fonamentaria en els tres elements més sòlids de la seva trajectòria: la seva provada capacitat com a governant, el seu lideratge del PSC en els darrers anys i la seva estreta col·laboració amb Zapatero.

· Hem de ser conscients dels atacs dels que diran que la seva candidatura significa arraconar el catalanisme del PSC assenyalant de forma directa o indirecta que és el primer candidat a la Presidència de la Generalitat no nascut a Catalunya. Davant d’aquest atacs no ens situarem a la defensiva. El catalanisme mai ha estat patrimoni de cap partit ni sector polític, el catalanisme no és un projecte basat en l’origen, sinó basat en el destí, el “somni català” que, a diferència del somni americà, es veu realitzat en la pràctica i que hem d’assumir que la defensa de l’autogovern català i de la llengua i la cultura catalanes depèn en gran mesura de la capacitat real d’integració.
· Tampoc no es pot passar per alt que la carrera política de Montilla ha estat basada en la seva vàlua i esforç personal. La presència de Montilla en la campanya suposaria una veritable novetat, serà l’únic candidat que s’estrena. Potser precisament aquests trets aconsellen subratllar el seu caràcter de “novetat”, per a una nova etapa, per a un nou cicle, per a un nou començament post-estatutari.

Pepe, tan català com José o Josep. Un dels nostres. Dels milllors, dels de pedra picada, dels que van per feina. Fem Montilla President!

2500 Kilòmetres

Fa unes 12 hores que he arrivat de Kaiserlautem, Alemanya. El motiu, l'últim partit de la primera fase de la selecció espanyola al mundial de fútbol. Ya ni recordo quan va ser la última vegada que vaig tenir un cap de setmana per descansar i disfrutar amb els amics.
El partit va decepcionar bastant la veritat, però només per veure a més de 40 mil persones amb la samarreta vermella la ha valgut la pena. Increíble com va animar la gent, increíble la quantitat de gent que va viatjar al partit i increíble també el tracte que vam rebre dels alemanys. Torno impressionat del respecte i carinyo amb el que la gent de Manhein (ciutat on teniem l'hotel) ens ha tractat aquests dos dies. Ens veien amb les samarretes i ens saludaven, es volien fer fotos amb nosaltres.
I ara França. Espero una victòria, sigui com sigui, o com a mínim un bon partit, encara que només sigui per tota la gent que està vibrant amb la selecció i que agafa dies de vacances, perd calers per veure el seu equip guanyar.

24 horas en Isla Cristina

Hace unass horas he llegado de viaje. El viaje ha sido con motivo de la celebración de los 250 años de historia de un bello pueblo de Huelva, Isla Cristina. En la celebración se recibió ayer la llegada del pailebote "Santa Eulàlia". En el viaje he coincidido con uno de los progtagonistras del encuentro Juan Antoni Baron (que hoy escribe en su blogg sobre el viaje). Protagonista porque Isla Cristina fue fundada por "mataronins" hace ya 250 años. En el viaje he coincidido también con mi buen amigo Paco Hidalgo (delegado de la Junta de Andalucía en los païses catalanes) y con compañeros del ayuntamiento de Barcelona como el concejal Paco Narvaez.
Es curioso como son, o como han sido, los movimientos humanos en este país. Hace 250 años unos catalanes fundan un pueblo, de ese puebo en los años sesenta y setenta viene gente a Cataluña, una gente que en estos momentos y después de muchos años viviendo y trabajando por el progreso de Cataluña, decide volver a su lugar de origen.
Me han llamado la atención algunas cosas de este viaje. En primer lugar el orgullo que sienten los isleños de sus orígenes sin olvidarlos ni renunciar a ello. En los momentos que vivimos en los que parece que Cataluña no es bien vista en el resto de España, te das cuenta que esa visión negativa es simplemente un invento malvado de los señores de la derecha rancia de este país. Me ha llamado la atención también el discurso de J. Antoni Baron, alcalde de mi ciudad, Mataró. Está convencido y me ha convencido, que el sentimiento de añoranza con el que hasta el momento ha vivido la cultura andaluza en Cataluña debe dar un paso adelante. Los hijos de los que en los años 70 vinieron a Cataluña, como yo, ya no tenemos ese sentimiento de añoraranza por Andalucía, pero nos gusta la difusión de esa cultura en Cataluña, la cultura de nuestra sangre y nuestras raíces. Los actos que hacen entidades andaluzas en Cataluña intentan perseguir el recuerdo, el pasado, y quizás vaya siendo hora que todos empecemos a hablar de futuro y explotemos mucho más la cultura en su máxima expresión: el cante, el baile, la poesía, la gastronomía... dejando, poco a poco pero sin olvidar los motivos que movieron a nuestros padres a emigrar.
Todas estas reflexiones me llevan a pensar que la perfecta adaptación del andaluz en Cataluña se hizo a través de dos factores clave: El trabajo y la cultura. Es posible, pues, que la adaptación de las nuevas olas migratorias en Cataluña arrelen a través del trabajo y la manifestación cultural de los suyo en lo nuestro....

Després del Sí

Després de les eleccions del passat diumenge, plantejo algunes reflexions personals que hem suggereixen els resultats del referèndum

-L’IMPULS SOCIALISTA
Hem hagut d’esperar a que dos socialistes presideixin el Govern de Catalunya - Maragall i Zapatero - i el d’Espanya per a tenir el millor Estatut de la nostra història.
CiU va bloquejar durant 8 anys aquesta possibilitat: assegut a la taula amb el PP i tenint, com a únic plat del dia, el compromís de no impulsar la reforma.

-EL PAPER EGOÏSTA D’ARTUR MAS
Agraïm la col·laboració de CiU per fer possible aquest Estatut.
El preu que hem hagut de pagar els socialistes ha estat donar-li més protagonisme d’Artur Mas: (les fotos de Mas amb Maragall i amb Zapatero).
Hem assumit aquest preu de gust, perquè els socialistes posem els interessos del país per davant dels nostres interessos com a partit.

-MAS HA ALIMENTAT LA CRISPACIÓ I EL PP
Aquesta “operació d’imatge” d’Artur Mas ha tingut conseqüències negatives per a Catalunya.
Bona part de la campanya d’atacs i desprestigi impulsada pel PP, s’ha basat en les declaracions de CiU durant l’últim tram de la negociació al Parlament:
- “l’autodeterminació” irrenunciable;
- “el concert econòmic” - també irrenunciable -
- el “volem parlar de tu a tu amb Espanya”
..eren proclames enceses que han servit per crispar els ànims a la resta d’Espanya.
Amb el temps s’ha demostrat que només formaven part del guió que Mas havia escrit per intentar rellançar la seva imatge: Apujar el llistó al Parlament, per poder-lo abaixar a les Corts espanyoles.

-L’ERROR I L’ENCERT D’ERC
Van cometre un error en confondre una manifestació en favor de la nació amb un No a l’Estatut.
La gent que es manifestava el 18 de gener no era contraria als importants avenços que inclou l’Estatut, i els resultats ho demostren.
L’encert és acceptar humilment que el no ha estat derrotat.

-BOGERIA COL·LECTIVA A LES FILES DEL PP

Después d’escoltar les reflexions del líder del PP Mariano Rajoy, es queda un amb perplex de fin on pot arrivar la mala fe d’una persona o d’un col·lectiu de persones. Però encara és més greu que el Sr. Piqué, pel que jo sentía una mica de respecte per la seva gestió al gobern Aznar, no critiqui en cap cas haches tipus de reflexions. No estem disposats a ser insultat per gent que no té cap apreci per Catalunya, no estem disposats a escoltar barbaritats contra el nostre partit. A l’Octubre o Novembre ens tornem a manifestar contra el PP a les eleccions autonòmiques…

Cada dia una frase

Mentre Artur Mas només està obsessionat per la data de les eleccions autonòmiques, els socialistes treballem de valent per aconseguir una gran victòria del SÍ el proper diumenge.

Cada dia una frase

No té sentit votar NO a un Estatut que millora l'autogovern, millora el finançament i reconeix la realitat nacional de Catalunya, pel simple fet que no arribi tan lluny com alguns voldrien.
Aquest Estatut és un avenç importantíssim i Catalunya necessita un SÍ clar per a continuar avançant, el NO ens deixa en una via morta tal com ha passat a la Unió Europea amb els nos de França i Holanda.

IM-PRESIONANTE

Gracias. Hoy nos habéis hecho vibrar como nunca.

Unos cuantos inconscientes e insensatos nos citábamos para ver el partido de la selección española en el bar que hay delante de la sede del PSC en Barcelona. Inconscientes porque nos temíamos lo peor. Y que pasó.. pues que estos chavales mueven la pelota como un equipo de fútbol, como once y no como estrellitas de tres al cuarto, más preocupados en fotos y en fiestas que en el gran deporte que es el fútbol. Nos han emocionado y de que manera.

A seguir así chavales...

Cada dia una frase

Ahir es va produir l'acord entre el PP i el PSIB per a l'aprovació de l'Estatut de les Illes Balears, el que demostra que només hi ha consens per a la reforma dels Estatuts d'aquelles Comunitats Autònomes que estan governades pel Partit Popular.

Campanya Cripada

La gent està molt calenta, en el sentit més polític de la paraula. La gent està farta de mentides i més mentides, de divisions i provocacions. No podem estar d'acord amb la violència o l'enfrontament físic, però si hi ha gent que es manifesta amb pancartes contra determinats polítics a mi hem sembla molt bé, sempre i quan, remarco, no s'utilitzi cap tipus de violència verbal ni física. I hem sembla bé perque hom també està fart d'escoltar bestieses s'obre Catalunya, sobre ETA i la seva vinculació amb l'Estatut català. Arriva un moment en que la gent diu prou, i això és el que està passant en aquesta crispada campanya del referèndum. En tot cas, jo hem manifesto oficialment el dia 18 de Juny de 2006, dient SÍ a l'Estatut, perquè:

UN EQUIPO, UNA ILUSIÓN

Mañana, 14 de Junio de 2006 se estrena la selección española en el Mundial de Alemania. Es absolutamente indescribible la emoción y las ganas que tengo de ver rodar el balón. Probablemente, no hagamos un buen papel en este mundial, como en todos, pero mi ilusión no me la quita nadie. Soy de los que no cena el día que nos hecha del Mundial o de una Eurocopa. Esta vez además tendré el privilegio de ver el partido España-Arabia Saudí en directo, con mis amigos, Charly, Pau, Cipri, Víctor Francos,...... Seguramente no pasaremos desapercibidos por las calles de Kaiserlautem. Nos vestiremos para la ocasión con nuestras mejores galas (camiseta roja, cuernos, banderas, pinturas,....) y todo ello porque nos sentimos identificados con esta selección aún respetando que en Cataluña, haya gente que no se vea identificada. Esa es la grandeza de esta Cataluña, que tanto los que nos identificamos con símbolos estatales como los que no, convivimos en un mismo espacio-tiempo sin roces, insultos y con enorme respeto. Y, al fin y al cabo, señoras y señores, esto no es más que un deporte..
A POR ELLLOS

Cada dia una frase

CiU ha acusat el PSC de seure als dos costats de la taula durant la negociació de l’Estatut.
Hem de recordar a CiU que va ser ells qui van estar només a un cantó de la taula, al cantó del PP, quan durant vuit anys va pactar amb el PP i va investir dos cops José María Aznar com a President a canvi del seu suport parlamentari per mantenir Jordi Pujol de President, tot això a canvi de no reformar l’Estatut!

Recta Final

A sis dies per la convocatoria pel referèndum tot sembla apuntar a que el Sí guanyarà de manera clara. La societat catalana és prou conscient del que es juga el proper diumenge, i ho demostra defugint de les postures radicals argumentades tant per el PP com per ERC, els dos extrems de la corda, dos extrems que es retroalimenten l'un de l'altre.

A Mataró estem fent campanya de manera intensa, com sempre. Avui ens acompanya a l'espai cerdanyola l'Amic Daniel Fernández. I els nostres dirigents més joves tornen a sortir arreu del territori recolçant la campanya programada a nivell nacional (al marge dret de la foto veiem el primer secretari de la JSC- Mataró, Javier Naya, i al marge dret a l'Oriol Vaquer, company d'Argentona i membre de l'Executiva Nacional de la JSC).