Falten 3 dies

Falten 3 dies perquè aquest logo comenci a formar part de la vida comunicativa de totes i tots els mataronins. El proper dia 11 Mataró Ràdio 89.3 començarà a emtre una programació coincidint amb el dia de la Diada de Catalunya. He pensa que potser seis prou interessant remarcar els principis generals(extrets de http://www.mataro.cat ) amb els que aquesta Ràdio "aixeca la persiana", i són:

Mataró Ràdio neix amb l’objectiu de ser l’emissora de la ciutat, un nou mitjà de comunicació a través del qual tothom pugui estar informat del que passa al nostre voltant i amb el qual la ciutadania, les entitats i les associacions de Mataró puguin fer sentir la seva veu i opinar, i sigui reflex de l’activitat i de la vida social de la ciutat.
Els principis generals de Mataró Ràdio són:
-Ràdio municipal participativa i de proximitat.
-Concebuda com un servei públic.
-Gestió professional, amb una estructura simple que sigui possible mantenir.
-Treballa amb rigor informatiu.
-Promou la pluralitat i cohesiona la ciutat.
-Incentiva la normalització de la llengua catalana.
-Potencia la informació i la vessant recreativa.
-Es proposa una programació pròpia, de 8 hores al dia com a mínim.

Crec que és una gran iniciativa que la societat mataronina venia demandant desde feia uns anys que per fi veu la llum. Només desitjo "llarga vida a Mataró Ràdio"

Srs. Capgrossos

foto: Capgros.com

L'exportació de la cultura tradicional catalana és una mostra de la potència cultural que tenim al nostre país. Veure com els Capgrossos de Mataró aixequen castells al ben mig de Londres ens omple de satisfacció a tots aquells que creiem que a casa nostra tenim molt i molt bó. Aquesta qualitat cultural ha de ser mostrada a la resta del món a través de tots els canals cde comunicació i cooperació que tenim establerts amb la resta de països del món.

La valentia d'aixecar el castell de vuit diu molt d'aquesta colla. Després de la tràgica mort de la Mariona han decidit realitzar aquesta complicada construcció en memòria de la petita castellera. De tot el que hagi pogut passar aquests dies a Londres, crec que hem de destacar l'actitut dels pares de la Mariona. Ells van ser els primers en demanar continuar a la colla amb els seus plans (recordem que els capgrossos es van plantejar no viatjar a Londres després de la mort de la Mariona) tot i el dolor que han sofert aquestes últimes setmanes. Potser pensant en què la seva filla estaria orgullosa d'aquest triomf de la seva colla a terres britàniques.

No hem queda més que felicitar i agraïr als Capgrossos la seva feina per Catalunya en general i per Mataró en particular.

Spain win

Quina pasada. Aquests gegants ens han fet disfrutar de valent tot aquest mes d'agost. La veritat és que des que van guanyar el mundial en categoria júnior al 1999, ja es veia a venir que en Gasol, en Navarro i cia ens donarien moltes més alegries. Espero que aquesta victoria generi comentaris esportius i no polítics, com començo a veure per alguns bloggs. Sincerament, m'inporta molt poc la opció política del Pau o el Navarro, només m'interessa saber la data de la pròxima vegada que tornaran a jugar junts al bàsket.

Hem quedo amb dos noms propis de la selecció de bàsquet que hem dona la impressió que ens faran disfrutar moltíssim els pròxims anys: Sergio Rodríguez i Rudyy Fernández

Noms i cognoms III

De vuelta de vacaciones todo parece haber cambiado. La temperatura, el color del mar, los rostros de tus compañeros y amigos,... Pero enrealidad, y por suerte, todo sigue igual. Los proyectos imaginados antes de marchar siguen marcha, más aún teniendo en cuenta la importa de este curso político.

Pero hoy es dia de escribir de gente que ayuda a cambiar el mundo. Hoy he recibido un correo de Cesc Spa Arnau. Cesc es dentista, de los buenos de verdad, y estos tres últimos veranos se ha dedicado a viajar por sud-américa con médicos sin fronteras haciendo intervenciones en regiones y poblados tremendamente pobres. Nos envía correos asiduamente dándonos cuenta de como le van las cosas por esos mundos. A continuación transcrivo textualmente el que he recibido hoy.

Hola a todos,
Ya hemos acabado la segunda brigada. Balance muy muy positivo. Más de 400 pacientes y casi 800 tartamientos, sin complicaciones graves, trabajando unas 10 horas diarias... han sido 4 días en una barrio llamado el Pantanal, es un asentamiento en la periferia de Granada donde todos los habitantes viven en una gran miseria. Ha sido una brigada dura, pero muy gratificante. Al final nos han preparado una despedida con los de la patronal, el parroco, algun q otro politico... discursos de agradecimiento y claro, me toco pringar y decir una palabras en público....pero muy bien, la comunidad estaba muy agradecida. Por suerte casi no han cortado la luz, lo que ayuda mucho para poder realizar las obturaciones.
Mañana no trabajamos pq era el fin de semana de Corn Island, pero hemos decidido cambiar de destino, vamos al Montelimar... un resort Barcelo que está en el pacifico que dicen estar muy bien..... la verdad es que todos los voluntarios estan destrozados y con muchas ganas de descansar y disfrutar del fin de semana.
Hasta hoy esto es todo por parte del grupo B.

Un beso y un abrazo a todos,

Cesc

Y ES QUE NO TODOS LOS JÓVENES SON IGUALES.