Arribo a casa sorprès
Arribo a casa una mica tard. El dia ha estat profitós.
Arribo a casa a les 21.45. Vinc de la inauguració de l’exposició fotogràfica “Rètols antics dels carrers de Ceuta. M’ha vingut a la ment el meu alcalde, Juan Antoni Baron (algun dia escriuré un noms i cognoms de com he viscut la política al seu costat, de com van ser els meus inicis treballant al seu costat quan ell era Primer secretari del PSC i jo un noi de 19-20 anys al capdavant de la JSC a Mataró. He après molt d’ell). La Ceramista Carmen Navío n’és l’autora. M’ha sorprès.
Arribo a casa a les i consulto el correu electrònic. Veig les fotos que vaig fer l’altre dia a la inauguració de l’exposició de de l’escultor mataroní Francisco Cabanillas* . Francisco Cabanillas va néixer a Montilla, província de Córdoba el 15 d’agost de 1950. Arribà a Mataró molt jove on va desenvolupar el seu ofici, marmolista. Sempre va ser una persona inquieta, fruit d’això ingressa a l’acadèmia Jordi Arenes, on inicia la seva relació amb la pintura. És al mateix centre on és animat a esculpir, donat el seu ofici de marmolista. Francisco ha exposat 10 anys seguits al Sant Lluch. L’exposició estava organitzada per EPMA (Equips Parroquials Maria Auxiliadora) una entitat mataronina presidida per l’amic President: Ildefonso Marmol Notario. M’ha sorprès. Això demostra que a EPMA hi ha un compromís adquirit amb les seves activitats culturals i solidàries, que poc a poc s’aniran consolidant amb l’ambició dels seus membres de ser un important referent de dinamització al barri i al conjunt de la ciutat. Sempre volent anar més enllà i amb vocació de ser un element més del teixit social del barri. Felicitats EPMA i Felicitats Ildefonso m’heu sorprès. M’agrada molt la intervenció que en Charly fa a l’acte com a representant de l’Ajuntament,. L’Ana i la Mamen també assisteixen.
Arribo a casa i escric, i recordo que el Paco Aranda no m’ha parlat ve del llibre “L'Església del mar”, i la veritat és que a mi m’està agradant molt. En tot cas he pogut veure’l. A ell i al Víctor Francos. M’agrada molt parlar amb ells, es nota que porten anys a la política. Dos bons advocats, grans polítics i excel·lents persones.
Arribo a casa, tinc la sort de poder arribar, cada nit al món, hi ha massa gent que no arriba a casa.
Arribo a casa a les 21.45. Vinc de la inauguració de l’exposició fotogràfica “Rètols antics dels carrers de Ceuta. M’ha vingut a la ment el meu alcalde, Juan Antoni Baron (algun dia escriuré un noms i cognoms de com he viscut la política al seu costat, de com van ser els meus inicis treballant al seu costat quan ell era Primer secretari del PSC i jo un noi de 19-20 anys al capdavant de la JSC a Mataró. He après molt d’ell). La Ceramista Carmen Navío n’és l’autora. M’ha sorprès.
Arribo a casa a les i consulto el correu electrònic. Veig les fotos que vaig fer l’altre dia a la inauguració de l’exposició de de l’escultor mataroní Francisco Cabanillas* . Francisco Cabanillas va néixer a Montilla, província de Córdoba el 15 d’agost de 1950. Arribà a Mataró molt jove on va desenvolupar el seu ofici, marmolista. Sempre va ser una persona inquieta, fruit d’això ingressa a l’acadèmia Jordi Arenes, on inicia la seva relació amb la pintura. És al mateix centre on és animat a esculpir, donat el seu ofici de marmolista. Francisco ha exposat 10 anys seguits al Sant Lluch. L’exposició estava organitzada per EPMA (Equips Parroquials Maria Auxiliadora) una entitat mataronina presidida per l’amic President: Ildefonso Marmol Notario. M’ha sorprès. Això demostra que a EPMA hi ha un compromís adquirit amb les seves activitats culturals i solidàries, que poc a poc s’aniran consolidant amb l’ambició dels seus membres de ser un important referent de dinamització al barri i al conjunt de la ciutat. Sempre volent anar més enllà i amb vocació de ser un element més del teixit social del barri. Felicitats EPMA i Felicitats Ildefonso m’heu sorprès. M’agrada molt la intervenció que en Charly fa a l’acte com a representant de l’Ajuntament,. L’Ana i la Mamen també assisteixen.
Arribo a casa i escric, i recordo que el Paco Aranda no m’ha parlat ve del llibre “L'Església del mar”, i la veritat és que a mi m’està agradant molt. En tot cas he pogut veure’l. A ell i al Víctor Francos. M’agrada molt parlar amb ells, es nota que porten anys a la política. Dos bons advocats, grans polítics i excel·lents persones.
Arribo a casa, tinc la sort de poder arribar, cada nit al món, hi ha massa gent que no arriba a casa.
*
posted by Xesco at 12:54:00 AM
1 comments
