Segon dia de Desglaç

A MOS BESCANTADORS

Amadíssims enemics,
Si algun me’n vol ser encara
Guardians del meu honor,
Mirall de les meves taques,
Herbejdors de mon camp,
Traie-me’n les herbes males,
Traieu-ne espines i tot
Jo us daré foc per cremar-les.
Si flors hi arribo a collir
Les guardaré per vosaltres.
Lo bé que m’heu fet és gran;
De genolls a vostres plantes
Jo us ne dono grans mercès;
Déu vos ne done la paga.

Jacint Verdaguer (1945-1902)

Des d’el mateix dia en que naixem ens creem els nostres propis enemics. Suposo que el metge que ens estira per sortir del ventre de la nostra mare i ens dona palmetes al cul deu ser el primer enemic d’una llarga llista. Molts dels enemics ni tant sols tenen rostre, per l’impossibilitat de saber a tota aquella gent que pel motiu que sigui ens té com a enemics seu. En tot cas, i per sort, molts d’aquests enemics acaben convertint-se per art de màgia en amics, molts d’ells fins i tot en fraternals amics. Com és la vida Víctor Francos......
En aquest poema El gan Jacint Verdaguer dona gràcies als seus enemics perquè li han aportat més que no pas al contrari, i és que és ben cert allò que per motivar-nos no hi ha res millor que pensar en els que no et volen bo. En tot cas, curiosa i sobretot intel·ligent manera de tractar a tots aquells que considerem enemics.

12 dies de Desglaç

Desglaç: Fosa de la neu, del glaç, quan la temperatura s'eleva per damunt del punt de congelació.
Amb aquest títol el Taller de músics i Discmendi van coproduir l’any 2005 un fabulós recull de poemes de llengua catalana. Poetes com Verdaguer, Gabriel Ferrater, Josep Piera, Sebastià Alzamora, Narcís Comadira, Gil de Biedma, Valentí Gómez, Joan Margarit, Joan Barceló, Joan Brossa, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses posen la lletra a la fenomenal veu de Miguel Poveda. Els propers dotce posts del meu blogg recullen aquests poemes fantàstics.

Per començar, Joan Brossa.
El poema que a continuació llegim data del 20 de Novembre de 1975, dia de la mort del dictador Francisco Franco. Crec que les diferents fotografies als diaris d’ahir ens obliguen a no entendre com quelcom residual les manifestacions pro-feixistes arreu de l’Estat espanyol. Mentre ens quedi un alè de vida, lluitarem contra l’opressió i les dictadures.


Havies d'haver fet una altra fi;

et mereixies, hipòcrita, un mur a

un altre clos. La teva dictadura,

la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,

prou t'havia d'haver estovat la dura

fosca dels pobles, donat a tortura,

penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,

t'esqueia una altra mort amb violència,

la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol,

sol i hivernat, gargall de la ciència

i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol,

ha mort el dictador més vell d'Europa.

Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Joan Brossa, 20 de novembre de 1975